domingo, 21 de enero de 2018

聂鲁达和斐波那契,一个奇怪的巧合

聂鲁达和斐波纳契数字。二十首爱情诗


在数学中,斐波那契数列是下一个自然数的无限序列:

0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55

该序列开始与数字01.2,并从这些,每个项是前两者的总和;这个序列的元素被称为斐波那契数。这个序列是由比萨斐波那契十三世纪意大利数学家的莱昂纳多在欧洲描述。

它在计算机科学数学和博弈论中有着广泛的应用。在干片材花朝鲜蓟和向日葵在针叶树的锥体的结构的布置出现在生物设置如树枝,;在一些软体动物的壳的螺旋结构如鹦鹉螺。这是一系列神奇的数字。



巴勃·聂鲁达Neftali里卡多·雷耶斯的化名1904719739诺贝尔文学奖的智利诗人和优胜者在1971年他的一个作品二十首情诗与绝望的歌发表于1924有二十一首诗。一个斐波那契数。难道聂鲁达的是,或者是数学和幻数,也有浸润创造性活动的神秘的方式?我不知道,没关系。数学是美丽而神秘的诗歌是美丽的只显示一个按钮。我向你介绍诗20



20

我可以写今晚最悲伤的诗句。

例如夜晚星空
们在远处颤抖,蓝色,星星。
风在空中旋转唱歌。

我可以写今晚最悲伤的诗句。

爱她有时她也爱我。
这样的夜晚我把她抱在怀里。
我在无限的天空下吻了她很多次。
爱我有时我也爱过她。
如何不爱他的大眼睛。

我可以写今晚最悲伤的诗句。

认为我没有它。感觉我失去了它。
听不到她的巨大巨大的夜晚。
这节经文对于草地的露水而言也是如此。
有什么关系我的爱不能保持它。
夜晚星空而她不在我身边。
就是这样。在远处有人唱歌。在远处。

我的灵魂不满足于失去了它。
好像要把它靠得更近我的目光就在寻找它。
我的心在寻找她而她却不在我身边。
那天晚上树木变白了。
们当时的情况不再一样了。

我不再爱她这是真的但是我多么爱她。
我的声音在寻找风向触摸他的耳朵。
从另一个。这将是别人的。和以前一样亲吻
他的声音清晰的身体。他无限的眼睛。

我不再爱她这是真的但也许我爱她。
爱情如此短暂遗忘如此漫长。
为在这样的夜晚我把她抱在怀里
我的灵魂不满足于失去了它。

尽管这是她引起我最后的痛苦
这是我写给你的最后的经文。

EN ESPAÑOL:



引用


Sucesión de Fibonacci

Pablo Neruda


Neruda a Fibonacci, zvědavá náhoda

Neruda a čísla Fibonacci. Dvacet lásky básní


V matematice je sekvence Fibonacci další nekonečnou sekvencí přirozených čísel:

0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55

Sekvence začíná s čísly 0 a 1,2, a z nich, „každý termín je součtem dvou předchozích; a prvky této sekvence se nazývají čísla Fibonacci. Tato sekvence byla popsána v Evropě Leonardo Pisa, Fibonacci třináctého století italský matematik.

Má řadu aplikací v oblasti výpočetní techniky, matematiky a teorie her. uspořádání listů na stonku, květy artyčoky a slunečnice, v konfiguraci kužele jehličnanů se objeví v biologických nastavení, například větvemi ,; ve spirálové struktuře skořápky některých měkkýšů, jako je nautilus. Je to řada magických čísel.




Pablo Neruda, pseudonym Neftalí Ricardo Reyes (červenec 1904, září 1973) byl chilský básník a nositel Nobelovy ceny za literaturu v roce 1971. Jedním z jeho díla, „Dvacet milostných básní a písní na zoufalství“, vydané v roce 1924 , má 21 básní. Číslo Fibonacci. Věděli Neruda to, nebo je to, že matematika a magická čísla, má také záhadné způsoby, jak infiltrovat tvůrčí činnost? Nevím, na tom nezáleží. Matematika je krásná a tajemná, poezie je krásná a stačí jen jedno tlačítko. Předkládám vám báseň 20.



Báseň 20

Mohu dnes večer napsat nejsmutnější verše.

Napište například: "Noc je hvězdná,
a oni se třásou, modrá, hvězdy, v dálce ".
Noční vítr se otáčí na obloze a zpívá.

Mohu dnes večer napsat nejsmutnější verše.

Milovala jsem ji a někdy mě milovala.
V takových nočních hodinách jsem ji držel v náručí.
Políbil jsem ji tolikrát pod nekonečnou oblohou.
Milovala mě, někdy jsem ji milovala.
Jak si neměl milovat své velké pevné oči.

Mohu dnes večer napsat nejsmutnější verše.

Myslím, že to nemám. Cítím, že jsem to ztratil.
Slyšte obrovskou, obrovskou noc bez ní.
A verš spadá do duše, pokud jde o trávu rosy.
Co na tom záleží, že moje láska to nedokáže udržet.
Noc je hvězdná a není se mnou.
To je všechno. V dálce někdo zpívá. V dálce.

Moje duše není spokojena se ztrátou.
Jako kdybych to přiblížil, hledá mi to.
Moje srdce ji hledá, a ona není se mnou.
Stejnou noc, která dělá samotné stromy bílé.
My, ty pak, už nejsou stejné.

Už ji nemám rád, je to pravda, ale jak moc ji miluji.
Můj hlas vyhledal vítr, aby se dotkl jeho ucha.
Od druhého. Bude to někdo jiný. Stejně jako před mými polibky.
Jeho hlas, jasné tělo. Jeho nekonečné oči.

Už ji nemám rád, je to pravda, ale možná ji miluju.
Láska je tak krátká a zapomnění je tak dlouhé.
Protože v noci jako já jsem ji držel v náručí,
Moje duše není spokojena se ztrátou.

Ačkoli tohle je poslední bolest, kterou mě způsobuje,
a toto jsou poslední verše, které vám píši.

EN ESPAÑOL:



Odkazy

Sucesión de Fibonacci

Pablo Neruda


Neruda i Fibonacci, una curiosa coincidència

Neruda i els nombres de Fibonacci. Vint Poemes d'amor


En matemàtica, la successió de Fibonacci és la següent successió infinita de nombres naturals:

0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55

La successió comença amb els números 0 i 1,2 i a partir d'aquests, «cada terme és la suma dels dos anteriors; i als elements d'aquesta successió se'ls crida nombres de Fibonacci. Aquesta successió va ser descrita a Europa per Leonardo de Pisa, Fibonacci, matemàtic italià del segle XIII.

Té nombroses aplicacions en ciències de la computació, matemàtica i teoria de jocs. Apareix en configuracions biològiques, com les branques dels arbres, la disposició de les fulles en la tija, a les flors de carxofes i gira-sols, en la configuració de les pinyes de les coníferes; en l'estructura espiral de la closca d'alguns mol·luscs, com el nautilus. És una sèrie de nombres màgics.




Pablo Neruda, pseudònim de Ricardo Neftalí Reyes (juliol de 1904, setembre de 1973) va ser un poeta xilè, guanyador del premi Nobel de Literatura el 1971. Una de les seves obres, "Vint poemes d'amor i una cançó desesperada", publicada el 1924 , té 21 poemes. Un nombre de Fibonacci. Sabia Neruda això, o és que la matemàtica i els seus números màgics, també té formes misterioses de infiltrar-se en l'activitat creativa? No ho sé, no importa. La Matemàtica és bella, i misteriosa, la poesia és bella i per a mostra basta un botó. Els presento el Poema 20.



poema 20

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit.

Escriure, per exemple: "La nit aquesta estrellada,
i tremolen, blaus, els astres, al lluny ".
El vent de la nit gira al cel i canta.

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit.

Jo la vaig voler, i de vegades ella també em va estimar.
A les nits com aquesta la vaig tenir entre els meus braços.
La vaig besar tantes vegades sota el cel infinit.
Ella em va estimar, de vegades jo també la volia.
Com no haver estimat els seus grans ulls fixos.

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit.

Pensar que no la tinc. Sentir que l'he perdut.
Sentir la nit immensa, més immensa sense ella.
I el vers cau l'ànima com a la pastura la rosada.
Què importa que el meu amor no pogués guardar-la.
La nit està estrellada i ella no està amb mi.
Això és tot. Al lluny algú canta. Al lluny.

La meva ànima no es contenta amb haver-la perdut.
Com per acostar-la meva mirada la cerca.
El meu cor la busca, i ella no està amb mi.
La mateixa nit que fa blanquejar els mateixos arbres.
Nosaltres, els de llavors, ja no som els mateixos.

Ja no la vull, és cert, però quant la vaig voler.
La meva veu buscava el vent per tocar la seva oïda.
D'un altre. Serà d'un altre. Com abans dels meus petons.
La seva veu, el seu cos clar. Els seus ulls infinits.

Ja no la vull, és cert, però potser la vull.
És tan curt l'amor, i és tan llarg l'oblit.
Perquè en nits com aquesta la vaig tenir entre els meus braços,
la meva ànima no es contenta amb haver-la perdut.

Encara que aquest sigui l'últim dolor que ella em causa,
i aquests siguin els últims versos que jo li escric.

En español:


referències


Sucesión de Fibonacci

Pablo Neruda


Neruda und Fibonacci, ein merkwürdiger Zufall

Neruda und die Fibonacci-Zahlen. Zwanzig Liebesgedichte



In der Mathematik ist die Fibonacci-Folge die nächste unendliche Folge von natürlichen Zahlen:

0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55

Die Sequenz beginnt mit den Nummern 0 und 1,2 und von diesen „, jeder Term ist die Summe der letzten beiden; und die Elemente dieser Sequenz heißen Fibonacci-Zahlen. Diese Sequenz wurde in Europa von Leonardo von Pisa, Fibonacci dreizehnten Jahrhundert italienischen Mathematiker beschrieben.

Es hat zahlreiche Anwendungen in der Informatik, Mathematik und Spieltheorie. die Anordnung der Blätter in dem Stamm, Blumen Artischocken und Sonnenblumen, in der Konfiguration des Kegels von Koniferen erscheint in biologischen Einstellungen, wie Äste ,; in der spiralförmigen Struktur der Schale einiger Mollusken, wie der Nautilus. Es ist eine Reihe von magischen Zahlen.




Pablo Neruda, Pseudonym Neftali Ricardo Reyes (Juli 1904 September 1973) war ein chilenischer Dichter und Gewinner des Nobelpreises für Literatur im Jahr 1971. Eines seiner Werke, „ZwanziLove Poems und g ein Lied der Verzweiflung“, veröffentlicht im Jahre 1924 , hat 21 Gedichte. Eine Fibonacci-Nummer. Hat Neruda das, oder ist, dass Mathematik und magische Zahlen, auch mysteriöse Weise infiltriert kreative Tätigkeit haben? Ich weiß es nicht, es ist egal. Mathematik ist schön und geheimnisvoll, Poesie ist schön und nur ein Knopf genügt. Ich präsentiere dir das Gedicht 20.



Gedicht 20

Ich kann heute Abend die traurigsten Verse schreiben.

Schreibe zum Beispiel: "Die Nacht ist starr,
und sie zittern, blau, die Sterne in der Ferne ".
Der Nachtwind dreht sich am Himmel und singt.

Ich kann heute Abend die traurigsten Verse schreiben.

Ich liebte sie und manchmal liebte sie mich auch.
In Nächten wie diesem hielt ich sie in meinen Armen.
Ich küsste sie so oft unter dem unendlichen Himmel.
Sie liebte mich, manchmal liebte ich sie auch.
Wie nicht seine großen festen Augen geliebt haben.

Ich kann heute Abend die traurigsten Verse schreiben.

Zu denken, dass ich es nicht habe. Fühle, dass ich es verloren habe.
Höre die ungeheure, ungeheure Nacht ohne sie.
Und der Vers fällt auf die Seele wie auf das Gras, den Tau.
Was macht es aus, dass meine Liebe es nicht behalten konnte?
Die Nacht ist starr und sie ist nicht bei mir.
Das ist es. In der Ferne singt jemand. In der Ferne.

Meine Seele ist nicht damit zufrieden, sie verloren zu haben.
Wie um es näher zu bringen, sucht mein Blick danach.
Mein Herz sucht sie, und sie ist nicht bei mir.
In der gleichen Nacht, die die Bäume selbst weiß macht.
Wir, die damaligen, sind nicht mehr dieselben.

Ich liebe sie nicht mehr, es ist wahr, aber wie sehr ich sie liebte.
Meine Stimme suchte den Wind, um sein Ohr zu berühren.
Von einem anderen. Es wird jemand anderes sein. Wie vorher meine Küsse.
Seine Stimme, sein klarer Körper. Seine unendlichen Augen.

Ich liebe sie nicht mehr, es ist wahr, aber vielleicht liebe ich sie.
Die Liebe ist so kurz und das Vergessen ist so lang.
Weil ich sie in solchen Nächten in meinen Armen hielt,
Meine Seele ist nicht damit zufrieden, sie verloren zu haben.

Obwohl dies der letzte Schmerz ist, den sie mich verursacht,
und das sind die letzten Verse, die ich dir schreibe.





Referenzen


Sucesión de Fibonacci

Pablo Neruda

Neruda y Fibonacci, una curiosa coincidencia

Neruda y los números de Fibonacci. Veinte Poemas de amor



En matemática, la sucesión de Fibonacci es la siguiente sucesión infinita de números naturales:

0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55

La sucesión comienza con los números 0 y 1,2 y a partir de estos, «cada término es la suma de los dos anteriores; y a los elementos de esta sucesión se les llama números de Fibonacci. Esta sucesión fue descrita en Europa por Leonardo de Pisa, Fibonacci, matemático italiano del siglo XIII.  

Tiene numerosas aplicaciones en ciencias de la computación, matemática y teoría de juegos. Aparece en configuraciones biológicas, como las ramas de los árboles, la disposición de las hojas en el tallo, en las flores de alcachofas y girasoles, en la configuración de las piñas de las coníferas; en la estructura espiral del caparazón de algunos moluscos, como el nautilus. Es una serie de números mágicos.




Pablo Neruda, seudónimo de Ricardo Neftalí Reyes (julio de 1904, septiembre de 1973) fue un poeta chileno, ganador del premio Nobel de Literatura en 1971. Una de sus obras, Veinte poemas de amor y una canción desesperada”, publicada en 1924, tiene 21 poemas. Un número de Fibonacci. ¿Sabía Neruda eso, o es que la matemática y sus números mágicos, también tiene formas misteriosas de infiltrarse en la actividad creativa? No lo sé, no importa. La Matemática es hermosa, y misteriosa, la poesía es hermosa y para muestra basta un botón. Les presento el Poema 20.



Poema 20

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: "La noche esta estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".
El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Yo la quise, y a veces ella también me quiso.
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.
Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.
Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.

Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

Referencias

Sucesión de Fibonacci

Pablo Neruda